Mgmdenia's Blog

Blog de Mercedes González Mas

Masterclass a l’institut de Física de Partícules

El passat dimarts 7 de març del 2017, tres alumnes del IES Hstoriador Chabàs, Diana Martinez Minguet, Marina Banda Ibáñez i Nuria Pérez Server, acompanyades per la professora de Física i Química Mercedes Gonzàlez Mas, van assistir a una Masterclass sobre física de partícules organitzada per l’ IFIC-Institut de Física Corpuscular a Burjassot, València.
L’Institut de Física Corpuscular (IFIC) és un centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de València, dedicat a la investigació en Física Nuclear, de Partícules, així com les seues aplicacions tant en Física Mèdica como en altres camps de la Ciència i la Tecnologia.
En aquesta activitat, la Masterclass en física de partículas ‘Hands on Particle Physics’, han participat un total de 80 alumnes de batxillerat dels instituts de secundaria de tota la comunitat valenciana, acompanyats per els seus professors. L’objectiu era introduir als estudiants i al professorat en la investigació que es realitza en el major accelerador de partícules del món, el LHC (Large Hadron Collider) del CERN, amb l’ajuda del personal de l’IFIC que participa diàriament en aquestos experiments.
Després de la benvinguda als participants procedents dels centres de batxillerat d’Alacant, València i Castelló, la sessió es va iniciar en la facultat de físiques amb una introducció a la física de partícules per part del personal de l’IFIC. Després els alumnes van realitzar un ex
ercici pràctic amb els ordinadors de la facultat. Aquest exercici consistia en demostrar que el protó, que és una de les partícules constituents del nucli de l’àtom, té una estructura interna i està format per quarks. Els alumnes van demostrar amb les observacions de les dades dels xocs de partícules arreplegades per el ATLAS (un dels detectors de partícules del CERN) que el protó està format per dos quarks “up” i 1 quark “down”. Dins de les dades de l’ATLAS els alumnes podien trobar possibles candidats a Bosson de Higgs, encara que la probabilitat era molt baixa. Aquesta última part va motivar als alumnes per analitzar el major nombre de xocs possibles fins trobar un possible candidat a Bossó de Higgs.
Per la vesprada i una vegada analitzades totes les dades vam poder comprovar que el protó realment està format per 3 quarks, i que dos d’ells són 2 “up” i 1 d’ells és “down”. Els resultats van ser satisfactoris. A més a través de videoconferència vam compartir els nostres resultats amb el CERN i els estudiants de de Mainz i Erlangen (Alemania), Génova (Italia) i Lund (Suecia). Una activitat molt motivadora i que ha ajudat als estudiants a entrar dins del món de la física de partícules.

12 marzo 2017 Posted by | Activitats extraescolars, Uncategorized | , | Deja un comentario

Premis 25 d’abril. 1r concurs de Física i Química. Premi batxillerat.

L’AMBIENT QUE ENS ENVOLTA AFECTA ELS NOSTRES GENS

L’epigenoma són totes aquelles modificacions que els nostres gens reben de l’exterior. Són reversibles però també tenen un important paper en el desenvolupament de moltes malalties.

Què és el que determina la salut o la longevitat d’un individu? Els gens amb els que neix o l’entorn en el que es troba? Doncs en els últims anys s’han fet estudis els quals han determinat que l’entorn pot influir en certs aspectes de la vida quotidiana d’un organisme que abans es consideraven marcats per els gens, és a dir, per el genoma humà -el conjunt de tots els gens dintre d’un organisme-. Per exemple, s’ha comprovat que amb el temps, bessons idèntics, amb la mateixa informació genètica, presenten variacions físiques, psicològiques i fins i tot de salut. Aquets canvis, doncs, no es deuen als gens, que en general no varien, si no a processos bioquímics que regulen l’activitat dels gens i que responen a la influència de l’ambient. Aquets són com una espècie de segon genoma, l’epigenoma.DNA_methylation-2

Per a que s’entengui millor, es podria fer un símil: el genoma humà seria com una baralla d’unes cartes de pòquer i l’epigenoma seria el com es juga al joc.

Tot el que s’observa en una persona, en el fons, són proteïnes: la pell, els cabells i les ungles estan fetes per macromolècules d’aquest tipus, originades dintre de la cèl·lula. Hi ha d’altres que en compte de formar teixits controlen les reaccions químiques cel·lulars.

Les instruccions per a la síntesi de les proteïnes es troben a l’interior dels gens, els qualmsón fragments d’ADN –molècula molt complexa i empaquetada que es troba a l’interior del nucli de la cèl·lula-. Quan una cèl·lula llegeix un gen i fabrica la proteïna corresponent, es dius que “el gen s’expressa” , però no totes les proteïnes es sintetitzen al mateix temps en la cèl·lula, en conseqüència, hi ha mecanismes que “encenen” i “apaguen” els gens com si foren un botó per encendre el llum. Diem que l’efecte d’aquets mecanismes és epigenètic, perquè no esta determinat per la informació continguda en la seqüència de l’ADN, sinó per les proteïnes i altres substàncies químiques que la rodegen. Aquests mecanismes responen a distints factors de l’ambient, en general, a l’estil de vida.

Un dels mecanismes reguladors més importants es coneix com metilació de l’ADN. El metil és un grup químic format per un àtom de carboni i tres d’hidrogen (CH3), que tendeix a unir-se a altres molècules. En el nucli cel·lular, on es troba l’ADN, uns enzims- formats per proteïnes- apaguen grups metil en certs punts de la seqüència genètica. Mentre més metilat estigi un tram d’ADN, menys probable és que s’expressi la informació que conté. La metilació és un mecanisme de defensa de la cèl·lula contra la gran quantitat de gens paràsits i defectes.

Totes les cèl·lules contenen la mateixa informació genètica, així que, què és el que fa que una sigui una neurona i una altra una cèl·lula epitelial tot i tindre el mateix codi genètic? Doncs la resposta la tenen els processos epigenètics, als patrons d’encesa i apagat de certs gens els qual estan determinats per la metilació. No obstant, aquets canvis en l’expressió dels gens no modifica la seqüència de l’ADN, però si es transmeten d’una cèl·lula a una altra i per tant, de pares a fills.

Hi ha gens coneguts com “supressores de tumors”, com el que conté la informació per a fabricar la proteïna P53, considerada el guardià del genoma. Aquesta proteïna és l’encarregada de decidir si la cèl·lula ha de reparar-se, si pot sobreviure amb el dany que té o ha de morir. El càncer pot sorgir quan un procés epigenètic bloqueja els gens d’aquesta. Com a resultat, la cèl·lula ja no pot ni reparar-se ni morir i comença a créixer i a multiplicar-se sense mesura. “El càncer és una malaltia molt complexa, i a vegades es considera més bé un conjunt de malalties, que coincideixen en que sempre es presenta una elevada divisió cel·lular, i els fenòmens epigenètics participen en la modulació de molts dels gens implicats”, segon afirma un científic de la UNAM.NHGRI-Darryl-Leja-98043_large-520x245

A més, com explica el Dr. Raúl Delgado, els nens que han patit durant la seua infantessa episodis d’abusos, al cap dels anys tenint ja una vida normal i feliç, tenen una alta tendència a patir depressions. Açò respon al que s’ha anomenat anteriorment, que la nostra vida, les nostres experiències poden marcar els nostres gens i inclús aquets nens transmeten aquesta disposició a la seva descendència.

UN PAS MÉS…

Alguns grans laboratoris multinacionals estan desenvolupant fàrmacs per a manipular la informació epigenètica. Açò seria molt útil en infermetats com a certs tipus de leucèmies, en les quals es produeix una proteïna anormal que desactiva gens que haurien d’encendre’s. “Aquets tractaments no contarien amb massa efectes secundaris, no s’aposta per una teràpia de shock, si no per una manipulació en la qual els gens que es troben inactius, que no realitzen la seua funció, tornaren a expressar-se”. Tal com diu Manel Esteller, director del programa Epigenètica i Biologia del Càncer de l’ Institut d’Investigació Biomèdica de Bellviatge, sobre la teràpia amb l’epigenètica. En general, desxifrar el codi epigenètic i aprendre a manipular-ho podria impulsar la medicina epigenètica.

BIBLIOGRAFIA:

https://www.youtube.com/watch?v=8o-aWeL4XU0

http://revistageneticamedica.com/2014/12/15/manel-esteller-la-epigenetica-nos-define -como-especie-y-como-individuos/

http://www.abc.es/ciencia/20150219/abci-mapa-epigenoma-enfermedades-2015021819 58.html

Article escrit per Gemma Fluvià Alba de 2n Bat A

IMG_3247

3 junio 2016 Posted by | Activitats extraescolars | | Deja un comentario

Premis 25 d’abril. 1r concurs de Física i Química. Premi ESO

LA SUBIDA DEL NIVEL DEL MAR

El nivel del mar ha ido subiendo a lo largo de la historia de la tierra pero en los años recientes esta subida se ha acelerado mucho. Según estudios de las medidas disponibles, a lo largo del siglo pasado, el nivel del mar aumentó entre 10 y 20 centímetros, unos 1,7 milímetros por año, pero durante los últimos veinte años esta cifra se ha duplicado con la subida de unos 3,2 milímetros por año.

La subida del nivel del mar es una de las varias evidencias que apoyan la tesis que el clima global se ha calentado recientemente. Según el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC), uno de los factores más importantes que contribuyen a la subida del nivel del mar, es el calentamiento del clima global provocado por la actividad humana.

Existen dos mecanismos principales que contribuyen a la subida observada en el nivel del mar:

– La Dilatación térmica: el agua oceánica se expande al calentarse. Alrededor de la mitad del aumento de nivel del mar producido a lo largo del siglo pasado es atribuible a este fenómeno.

– La fusión de las grandes masas de hielo terrestres (como los glaciares, casquetes polares, etc.) como consecuencia del calentamiento global.

¿Qué consecuencias podría tener este fenómeno? La rapidez con la que se está aumentando el nivel del mar, incluso un pequeño aumento puede tener consecuencias devastadoras. La penetración de aguas en zonas costaneras puede provocar procesos como la erosión, interrupción de procesos de producción primaria, contaminación del suelo agrícola, las aguas superficiales y las aguas subterráneas, pérdidas de propiedad y hábitat litoral, etc. Las islas de poca altitud se sumergirían por completo. Cientos de millones de personas viven en zonas que serán cada vez más vulnerables al riesgo de inundaciones. La subida del nivel del mar las obligaría a abandonar sus hogares y mudarse a otras zonas.

El futuro de la subida del nivel del mar está relacionado, en gran medida, con el calentamiento global. Según los científicos, controlando el fenómeno de Calentamiento Global, la subida del nivel del mar se puede reducir mucho, hasta llegar a ser casi despreciable. En caso contrario, si la aceleración se mantiene constante, el nivel puede aumentar en 280 a 340 milímetros hasta el año 2100. Según las estimaciones más alarmantes la placa de hielo que cubre Groenlandia podría derretirse por completo, lo que aumentaría el nivel del mar hasta unos 7 metros, lo suficientemente como para sumergir a Londres y los Ángeles.

Article escrit per l’alumne: Ali Iratza Tanveer de 4t ESO A

IMG_3249

3 junio 2016 Posted by | Activitats extraescolars | | Deja un comentario

EXCURSIÓ TEI

ACTIVITAT TEI 13 d’abril de 2016

El passat dimecres, 13 d’abril, va tindre lloc una altra activitat del programa TEI (Tutoria Entre Iguals) per tal que tutors i tutorands ( l’alumnat de 3r i 1r d’ESO) aprofundiren en la coneixença mútua i així consolidar la confiança entre ells.

A les 8,30h, tot l’alumnat implicat va eixir des de La Marineta Cassiana, i bordejant la mar, va arribar fins la Torre de Gerro. La costera fou dura, però al mateix temps estimulant, i en atansar la part alta del turó s’entremesclaren les gotes de suor amb els somriures de satisfacció.

Ja, allunyant-se de la costa, el recorregut per les Planes, impregnat de perfum de muntanya a causa de les altes temperatures, continuà essent gratificant. Però calia descansar, relaxar-se i – com no?- esmorzar.

Recuperades les forces, l’estímul de continuar augmentà perquè semblava que ja es respirava la mar una altra volta. Així que al voltant de les 12 es produí el descens al port de Xàbia.

L’excursió culminà d’una forma molt divertida: es tornà a Dénia amb catamaran i es pogué contemplar la costa des d’un altre vessant al mateix temps que els cossos es deixaren anar al compàs de les ones.

Per fi, ja amb fam per a dinar, els i les alumnes arribaren a Dénia amb la pell colrada – i alguns ben mullada-, desitjosos de participar l’experiència a pares i amics.

18 mayo 2016 Posted by | Activitats extraescolars | , | Deja un comentario

MODELO ESTÁNDAR

Profundizando en el estudio de la materia se llegó a la conclusión de que los protones y los neutrones no podían ser tratados como la parte más pequeña del átomo, ni como indivisibles, ya que los quarks daban estructura a las partículas del núcleo, los nucleones.

bild_quark_atom_grosse

 

 

En la actualidad  los físicos han desarrollado una teoría llamada Modelo Estándar. Actualmente se mantiene  como la teoría más aceptada que permite explicar como funciona y como esta formado el universo. Esta  teoría describe las partículas consideradas como fundamentales y las relaciones de estas partículas con las interacciones fundamentales conocidas (las llamadas fuerzas).

En modelo standard existen 2 tipos de partículas:

  • Partículas de materia o Fermiones, formadas por Quarks y Leptones
  • Partículas portadoras de fuerza o Bosonesstandard-model-elementary-particles-diagram-particle-physics-fundamental-make-up-matter-fundamental-force-carriers-36590417

Quarks

Los Quarks junto con los leptones son los constituyentes fundamentales de la materia y las partículas más pequeñas que el hombre ha logrado identificar. En la naturaleza no se encuentran quarks aislados. Estos siempre se encuentran en grupos, llamados Hadrones, de dos o tres quarks, conocidos como mesones y bariones respectivamente.

Los quarks no se encuentran libres en la naturaleza sino que se agrupan formando hadrones. Estos se dividen en dos tipos:

  • Mesones: formados por un Quark y un antiquark (piones, kaones,…)
  • Bariones: formados por tres Quarks (protones, neutrones,…)

Hay 6 tipos distintos de quarks que los físicos han denominado de la siguiente manera:

UP (ARRIBA)
DOWN (ABAJO)
CHARM (ENCANTADO)
STRANGE (EXTRAÑO)
TOP (CIMA)
BOTTOM (FONDO).

Las variedades extraño, encanto, fondo y cima son muy inestables y se desintegraron en una fracción de segundo, pero los físicos de partículas pueden recrearlos y estudiarlos. Las variedades arriba (up) y abajo (down) sí se mantienen, y se distinguen entre otras cosas por su carga eléctrica, 2/3 y -1/3 respectivamente.

En la naturaleza no se encuentran quarks aislados. Esto es una consecuencia directa del confinamiento del color. El color asignado a cada quark no es importante, sólo lo es el que estén presentes los tres colores.

Son los Quarks (unidos por fuerzas nucleares fuertes) los que forman los protones y los neutrones.

proton

Están formados por dos quarks down y un quark up en el caso del neutrón, y dos quarks up y uno down para el protón.

 

Leptones

Los leptones son partículas consideradas como fundamentales en la nueva tabla de partículas elementales. El nombre proviene del griego “leptos” que significa pequeño. La primera partícula de este tipo que se encontró fue el electrón cuya masa, por ejemplo, es aprox. dos mil veces mas pequeña que el protón.

En física, un leptón es una partícula con Spin -1/2, que no experimenta interacción nuclear fuerte. Los Leptones son los fermiones (patículas de materia) más ligeros.

Existen 6 leptones y sus correspondientes antipartículas: el electrón, el muón, el tau y tres neutrinos asociados a cada uno de ellos.

El electrón es el leptón más conocido.

El neutrino es una partícula que al carecer de carga eléctrica es un excelente representante de la interacción débil. Éstas partículas pueden atravesar toneladas de material sin sufrir la mas mínima perturbación. Son “fantasmas” que atraviesan la materia.

Bosones

El modelo estándar explica las fuerzas como el resultado del intercambio de unas partículas portadoras de fuerza, con las partículas de materia. Cuando se intercambian estas partículas es cuando aparecen a nivel macroscópico las fuerzas.

boson

En la naturaleza encontramos que las partículas tiene una característica denominada Spin. Este espín puede tomar valores enteros y semienteros. La diferencia entre Bosones y Fermiones es que los bosones son las partículas de espín entero y los fermiones las partículas de espín semientero.

Cada tipo de fuerza es transportada por una de estas partículas:gluon

– El fotón es la portadora la interacción electromagnética.

– El gluón es la partícula portadora de la interacción nuclear fuerte que mantiene unidos a los quarks en el núcleo. Los Gluones son bosones. Al igual que el fotón, el gluón es un bosón sin masa ni carga de Spin 1. Existen asimismo 8 tipos de Gluones, siendo cada uno de ellos una combinación color-anticolor. Los quarks y los Gluones forman partículas compuestas con carga de color total neutra (se suele decir que las partículas compuestas son blancas).

– Los bosones W+, W- y Z son las partículas portadoras de la interacción nuclear débil, una de las cuatro interacciones fundamentales de la naturaleza. Son tres tipos de partículas fundamentales muy masivas que se encargan en general de cambiar el sabor de otras partículas, los leptones y los quarks.

– El gravitón ???. A nivel de partículas fundamentales la fuerza gravitatoria es despreciable.

En resumen

Image54

23 abril 2016 Posted by | ....BV-Quàntica-nuclear, 2n Batxillerat-Física | , , , , | Deja un comentario

Carnestoltes TEI 2016

El passat divendres 5 de febrer, L’IES Historiador Chabàs va celebrar el seu particular Carnestoltes TEI. Va ser una activitat realitzada pels alumnes de 1r i 3r d’ESO que participen en el projecte de “Tutoria entre iguals” (TEI) que està desenvolupant-se per primera vegada al nostre centre. Així, cada parella d’alumnes va elaborar la seua disfressa amb diversos materials com bosses de colors, fulls, cartolines… i després es van lluir en una desfilada on es reconegueren algunes dels millors treballs. El resultat va ser un pati ple de colors amb disfresses molt originals i ben treballades. Enhorabona a tots els participants!

CIMG6462CIMG6460CIMG6447CIMG6444

17 febrero 2016 Posted by | Activitats extraescolars | , | Deja un comentario

Daltonismo

Los objetos absorben y reflejan la luz de forma distinta dependiendo de sus características físicas, como su forma, composición, etc. El color que percibimos de un objeto es el rayo de luz que rechaza. Nosotros captamos esos “rebotes” con diferentes longitudes de onda, gracias a la estructura de los ojos. Si los rayos de luz atraviesan al objeto, éste es invisible.

foto_035
Las células de la retina son de dos tipos: conos y bastones.

– Los bastones se activan en la oscuridad y sólo permiten distinguir el negro, el blanco y los distintos grises. Nos permiten percibir el contraste.bastones-y-conos1

– Los conos, en cambio, funcionan de día y en ambientes iluminados y hacen posible la visión de los colores. Existen tres tipos de conos; uno especialmente sensible a la luz roja, otro a la luz verde y un tercero a la luz azul (RGB). La combinación de estos tres colores básicos: rojo, verde y azul permite diferenciar numerosos tonos. El ojo humano puede percibir alrededor de 8000 colores y matices con un determinado nivel de iluminación. Es en el cerebro donde se lleva a cabo esta interpretación.

Tanto los conos como los bastones se conectan con los centros cerebrales de la visión por medio del nervio óptico.

Daltonismo

El daltonismo es un defecto genético que ocasiona dificultad para distinguir los colores. La palabra daltonismo proviene del químico y matemático John Dalton que padecía este trastorno.

Esta deficiencia visual consistente en la incapacidad para distinguir diferentes colores y se transmite genéticamente a través del cromosoma X lo que provoca una mayor presencia entre los hombres. El ocho por ciento de los hombres padece esta anomalia y rara vez afecta a las mujeres. Este defecto genético es hereditario y se transmite generalmente por un alelo recesivo ligado al cromosoma X. Si un varón hereda un cromosoma X con esta deficiencia será daltónico. En cambio en el caso de las mujeres, que poseen dos cromosomas X, sólo serán daltónicas si sus dos cromosomas X tienen la deficiencia.

Herencia_ligada_sexo_image006

Los daltónicos no distinguen bien los colores debido al fallo de los genes encargados de producir los pigmentos de los conos. Así, dependiendo del pigmento defectuoso, la persona confundirá unos colores u otros. Por ejemplo si el pigmento defectuoso es el del rojo, el individuo no distinguirá el rojo ni sus combinaciones.

Hay diferentes tipos de daltoniso:

-Dicromatismo
Las personas que presentan este tipo de daltonismo tienen sólo dos tipos de conos, por lo que al faltar uno de los tipos celulares, el otro se encargará de recoger los estímulos que corresponderían al primero. De esta forma, presentan dificultad para establecer la diferencia entre el rojo y el verde o entre el azul y el amarillo.
Deficiencia rojo-verde, es la deficiencia más común. Las personas con esta deficiencia tiene dificultad para diferenciar estos dos colores.daltonismo

-Tricromatismo anómalo
Otra de las formas de daltonismo que tiene efectos similares, aunque más leves. En este caso el individuo presenta los tres tipos de conos, pero existe alguna deficiencia en los mismos que impide un funcionamiento totalmente normal.
-Acromatopsia
Es el caso más grave de daltonismo y provoca que el individuo que la padece aprecie únicamente diferencias en la escala de grises.

El daltonismo en general pasa inadvertido en la vida diaria, aunque puede suponer un problema para los afectados en ámbitos tan diversos como identificar códigos de colores de planos o elegir determinadas profesiones para las que es preciso superar un reconocimiento médico que implica identificar correctamente los colores (militar de carrera, piloto, capitán de marina mercante, policía, árbitro de fútbol, etc.). Puede detectarse mediante test visuales.

La prueba de daltonismo más famosa se basa en las Cartas de Ishihara, una serie de tarjetas donde aparecen círculos rellenos de múltiples puntos de diferentes colores.
Cada tarjeta está especialmente diseñada para que una persona sin daltonismo sea capaz de identificar el texto dibujado en su interior, normalmente un número. Sin embargo una persona que sufra daltonismo no conseguirá distinguir nada.

Captura de pantalla 2014-05-21 a la(s) 11.38.39

Haz la prueba tu mismo.

15 diciembre 2015 Posted by | ....BIII-Óptica, 2n Batxillerat-Física | , , | Deja un comentario

TEMARI 2n BAT QUÍMICA

Segons el DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana, el temari oficial és el següent:

Tema1: Aproximació al treball científic.
Tema 2: Química-Técnica-Societat.
Tema 3: Estructura de la matèria.
Tema 4: Química descriptiva.
Tema 5: L’enllaç químic segons la Química moderna.
Tema 6: Termoquímica.
Tema 7: Cinètica química.
Tema 8: Equilibris químics.
Tema 9: Reaccions de transferència de protons.
Tema 10: Reaccions de transferència d’electrons.
Tema 11: Introducció a la química industrial: la química de l’amoníac i de l’àcid nítric.
Tema 12: La Química del carboni.

Examen de selectivitat.

La durada de l’examen és de 90 minuts. L’examen s’estructura en dues opcions , A i B.
Cadascuna de les opcions conté una qüestió o un problema de cadascun dels cinc blocs temàtics en que s’estructura el temari actual. Amb una màxima puntuació de 2 punts.
Cada opció (A o B) constará de dos problemes i tres qüestions. Per tant, l’alumne hi haurà d’elegir una opció (A o B) i resoldre tots els seus problemes i qüestions.

BLOC CONTINGUT TEMÀTIC
BLOCI Questió Estructura de la matèria (tema3) i enllaç químic (tema 5).
BLOCII Problema Dissolucions (càlcul de la concentració), composició centesimal, estequiometria, termoquímica i reaccions de transferència d’electrons (redox).
BLOCIII Questió Termoquímica (tema 6), equilibris químics (homogenis y heterogenis, (tema 8), reaccions de transferència de protons (tema 9) i reaccions de transferència d’electrons (redox, tema 10).
BLOCIV Problema Equilibris químics homogenis i heterogenis (inclòs equilibris àcid- base i equilibris de dissolució).
BLOCV Questió La química del carboni (tema 12), introducció a la química industrial y química mediambiental (temes 4 y 11), cinètica química (tema 7), formulació i nomenclatura.

2 septiembre 2015 Posted by | 2n Bat-Química | , , | Deja un comentario

TEMARI FÍSICA 2n BAT

Segons el DECRET 102/2008, d’11 de juliol, del Consell, pel qual s’establix el currículum del batxillerat en la Comunitat Valenciana, el temari oficial és el següent:

Tema 1: Aproximació al treball científic.
Tema 2: Física, Tècnica i Societat.
Tema 3: Interacció gravitatòria.
Tema 4: Vibracions i ones.
Tema 5: Òptica.
Tema 6: Interacció electromagnètica.
Tema 7: Elements de Física relativista.
Tema 8: Elements de Física quàntica.
Tema 9: Algunes aplicacions de la Física moderna.

Examen de selectivitat81bwKt3FGYL
La durada dels exàmens serà de 90 minuts i l’alumne haurà de realitzar una opció de cadascun dels 6 Blocs. L’examen consta de 2 problemes (2 punts) i 4 qüestions (1’5 punts)

Examen Llibre: “Éter. Física 2 batxillerat. Editorial: Ecir”
Bloc I TEMA 2: Interacció gravitatòria
Bloc II TEMA 1: Vibracions i ones
Bloc III TEMA 5: òptica
Bloc IV TEMA 3 i 4: Interacció electromagnètica
Bloc V/VI TEMA 6: Física relativista
Bloc V/VI TEMA 7: Física quàntica
Bloc V/VI TEMA 8: Física nuclear

2 septiembre 2015 Posted by | 2n Batxillerat-Física | , , | Deja un comentario