Mgmdenia's Blog

Blog de Mercedes González Mas

Premis 25 d’abril. 1r concurs de Física i Química.Article de divulgació científica. Premi batxillerat.

L’AMBIENT QUE ENS ENVOLTA AFECTA ELS NOSTRES GENS

L’epigenoma són totes aquelles modificacions que els nostres gens reben de l’exterior. Són reversibles però també tenen un important paper en el desenvolupament de moltes malalties.

Què és el que determina la salut o la longevitat d’un individu? Els gens amb els que neix o l’entorn en el que es troba? Doncs en els últims anys s’han fet estudis els quals han determinat que l’entorn pot influir en certs aspectes de la vida quotidiana d’un organisme que abans es consideraven marcats per els gens, és a dir, per el genoma humà -el conjunt de tots els gens dintre d’un organisme-. Per exemple, s’ha comprovat que amb el temps, bessons idèntics, amb la mateixa informació genètica, presenten variacions físiques, psicològiques i fins i tot de salut. Aquets canvis, doncs, no es deuen als gens, que en general no varien, si no a processos bioquímics que regulen l’activitat dels gens i que responen a la influència de l’ambient. Aquets són com una espècie de segon genoma, l’epigenoma.DNA_methylation-2

Per a que s’entengui millor, es podria fer un símil: el genoma humà seria com una baralla d’unes cartes de pòquer i l’epigenoma seria el com es juga al joc.

Tot el que s’observa en una persona, en el fons, són proteïnes: la pell, els cabells i les ungles estan fetes per macromolècules d’aquest tipus, originades dintre de la cèl·lula. Hi ha d’altres que en compte de formar teixits controlen les reaccions químiques cel·lulars.

Les instruccions per a la síntesi de les proteïnes es troben a l’interior dels gens, els qualmsón fragments d’ADN –molècula molt complexa i empaquetada que es troba a l’interior del nucli de la cèl·lula-. Quan una cèl·lula llegeix un gen i fabrica la proteïna corresponent, es dius que “el gen s’expressa” , però no totes les proteïnes es sintetitzen al mateix temps en la cèl·lula, en conseqüència, hi ha mecanismes que “encenen” i “apaguen” els gens com si foren un botó per encendre el llum. Diem que l’efecte d’aquets mecanismes és epigenètic, perquè no esta determinat per la informació continguda en la seqüència de l’ADN, sinó per les proteïnes i altres substàncies químiques que la rodegen. Aquests mecanismes responen a distints factors de l’ambient, en general, a l’estil de vida.

Un dels mecanismes reguladors més importants es coneix com metilació de l’ADN. El metil és un grup químic format per un àtom de carboni i tres d’hidrogen (CH3), que tendeix a unir-se a altres molècules. En el nucli cel·lular, on es troba l’ADN, uns enzims- formats per proteïnes- apaguen grups metil en certs punts de la seqüència genètica. Mentre més metilat estigi un tram d’ADN, menys probable és que s’expressi la informació que conté. La metilació és un mecanisme de defensa de la cèl·lula contra la gran quantitat de gens paràsits i defectes.

Totes les cèl·lules contenen la mateixa informació genètica, així que, què és el que fa que una sigui una neurona i una altra una cèl·lula epitelial tot i tindre el mateix codi genètic? Doncs la resposta la tenen els processos epigenètics, als patrons d’encesa i apagat de certs gens els qual estan determinats per la metilació. No obstant, aquets canvis en l’expressió dels gens no modifica la seqüència de l’ADN, però si es transmeten d’una cèl·lula a una altra i per tant, de pares a fills.

Hi ha gens coneguts com “supressores de tumors”, com el que conté la informació per a fabricar la proteïna P53, considerada el guardià del genoma. Aquesta proteïna és l’encarregada de decidir si la cèl·lula ha de reparar-se, si pot sobreviure amb el dany que té o ha de morir. El càncer pot sorgir quan un procés epigenètic bloqueja els gens d’aquesta. Com a resultat, la cèl·lula ja no pot ni reparar-se ni morir i comença a créixer i a multiplicar-se sense mesura. “El càncer és una malaltia molt complexa, i a vegades es considera més bé un conjunt de malalties, que coincideixen en que sempre es presenta una elevada divisió cel·lular, i els fenòmens epigenètics participen en la modulació de molts dels gens implicats”, segon afirma un científic de la UNAM.NHGRI-Darryl-Leja-98043_large-520x245

A més, com explica el Dr. Raúl Delgado, els nens que han patit durant la seua infantessa episodis d’abusos, al cap dels anys tenint ja una vida normal i feliç, tenen una alta tendència a patir depressions. Açò respon al que s’ha anomenat anteriorment, que la nostra vida, les nostres experiències poden marcar els nostres gens i inclús aquets nens transmeten aquesta disposició a la seva descendència.

UN PAS MÉS…

Alguns grans laboratoris multinacionals estan desenvolupant fàrmacs per a manipular la informació epigenètica. Açò seria molt útil en infermetats com a certs tipus de leucèmies, en les quals es produeix una proteïna anormal que desactiva gens que haurien d’encendre’s. “Aquets tractaments no contarien amb massa efectes secundaris, no s’aposta per una teràpia de shock, si no per una manipulació en la qual els gens que es troben inactius, que no realitzen la seua funció, tornaren a expressar-se”. Tal com diu Manel Esteller, director del programa Epigenètica i Biologia del Càncer de l’ Institut d’Investigació Biomèdica de Bellviatge, sobre la teràpia amb l’epigenètica. En general, desxifrar el codi epigenètic i aprendre a manipular-ho podria impulsar la medicina epigenètica.

BIBLIOGRAFIA:

https://www.youtube.com/watch?v=8o-aWeL4XU0

http://revistageneticamedica.com/2014/12/15/manel-esteller-la-epigenetica-nos-define -como-especie-y-como-individuos/

http://www.abc.es/ciencia/20150219/abci-mapa-epigenoma-enfermedades-2015021819 58.html

Article escrit per Gemma Fluvià Alba de 2n Bat A. Curs 2015/16

IMG_3247

Anuncios

3 junio 2016 Posted by | Activitats extraescolars | | Deja un comentario

Premis 25 d’abril. 1r concurs de Física i Química.Article de divulgació científica. Premi ESO

LA SUBIDA DEL NIVEL DEL MAR

El nivel del mar ha ido subiendo a lo largo de la historia de la tierra pero en los años recientes esta subida se ha acelerado mucho. Según estudios de las medidas disponibles, a lo largo del siglo pasado, el nivel del mar aumentó entre 10 y 20 centímetros, unos 1,7 milímetros por año, pero durante los últimos veinte años esta cifra se ha duplicado con la subida de unos 3,2 milímetros por año.

La subida del nivel del mar es una de las varias evidencias que apoyan la tesis que el clima global se ha calentado recientemente. Según el Grupo Intergubernamental de Expertos sobre el Cambio Climático (IPCC), uno de los factores más importantes que contribuyen a la subida del nivel del mar, es el calentamiento del clima global provocado por la actividad humana.

Existen dos mecanismos principales que contribuyen a la subida observada en el nivel del mar:

– La Dilatación térmica: el agua oceánica se expande al calentarse. Alrededor de la mitad del aumento de nivel del mar producido a lo largo del siglo pasado es atribuible a este fenómeno.

– La fusión de las grandes masas de hielo terrestres (como los glaciares, casquetes polares, etc.) como consecuencia del calentamiento global.

¿Qué consecuencias podría tener este fenómeno? La rapidez con la que se está aumentando el nivel del mar, incluso un pequeño aumento puede tener consecuencias devastadoras. La penetración de aguas en zonas costaneras puede provocar procesos como la erosión, interrupción de procesos de producción primaria, contaminación del suelo agrícola, las aguas superficiales y las aguas subterráneas, pérdidas de propiedad y hábitat litoral, etc. Las islas de poca altitud se sumergirían por completo. Cientos de millones de personas viven en zonas que serán cada vez más vulnerables al riesgo de inundaciones. La subida del nivel del mar las obligaría a abandonar sus hogares y mudarse a otras zonas.

El futuro de la subida del nivel del mar está relacionado, en gran medida, con el calentamiento global. Según los científicos, controlando el fenómeno de Calentamiento Global, la subida del nivel del mar se puede reducir mucho, hasta llegar a ser casi despreciable. En caso contrario, si la aceleración se mantiene constante, el nivel puede aumentar en 280 a 340 milímetros hasta el año 2100. Según las estimaciones más alarmantes la placa de hielo que cubre Groenlandia podría derretirse por completo, lo que aumentaría el nivel del mar hasta unos 7 metros, lo suficientemente como para sumergir a Londres y los Ángeles.

Article escrit per l’alumne: Ali Iratza Tanveer de 4t ESO A. Curs 2015/16

IMG_3249

3 junio 2016 Posted by | Activitats extraescolars | | Deja un comentario